Per un municipi com Campos, a on està ubicat l’Ecomuseu Etnogràfic del Patrimoni Rural de Campos, amb una pluviometria anual de només 300 mm., la disponibilitat d’aigua dolça en el seu subsòl va ser d’una gran importància per la riquesa agrícola i ramadera que es va generar durant el passat. Encara que aquesta es va basar en una realitat que no era conforme a les condicions i als recursos existents a la zona, ja que es va establir un regadiu extensiu per a la producció d’aliment per al bestiar, una forma d’explotació ramadera impròpia pel clima semidesèrtic d’aquesta àrea del sud de Mallorca. Durant anys es vàren sobreexplotar aqüífers que vàren tardar cents de milers d’anys en crear-se fins arribar al punt de provocar la seva salinització motivada per la intrusió de l’aigua marina.

Campos ha estat, tradicionalment, un territori a on els recursos i les oportunitats escassejaven. Abans de la implantació dels molins als pous, durant segles, les sínies de tir eren els únics elements que permetien extreure aigua dolça del subsòl i, per aquest motiu, condicionaven l’existència de les millors terres de cultiu. En el segon quart del segle XIX se n’identificaven a Mallorca 3.516, distribuïdes per tot el territori insular a excepció de la Serra de Tramuntana. Destacaven els municipis de Sa Pobla, amb 1.400; Muro, amb 485; Montuïri, amb 400; Palma, amb 200; i finalment Campos, amb 110.

Un estudi realitzat pel Ministeri de Foment l’any 1918 computava unes 3.540 sínies de tir a les Illes Balears. Aquesta xifra va descendir a 2.813 en 1951, encara que aquesta disminució en el nombre total no va determinar que en alguns municipis es continués construint sínies de tir (en comparació amb les dades de 1872); aquest és el cas d’Artà (50 sínies de tir en 1872; 158 en 1951), Alcúdia (75 sínies de tir en 1872; 231 en 1951), Algaida (9 sínies de tir en 1872; 41 en 1951); Capdepera (42 sínies en 1872, 124 en 1951) o Pollença (50 sínies en 1872, 111 en 1951).

Sens dubte, la introducció i posterior consolidació a partir de 1847 del molí de vent d’extracció d’aigua és la causa de l’abandó o la substitució de la sínia de tir, sobretot en els municipis mallorquins que varen optar per una agricultura de regadiu intensiva, com varen ser els casos de Palma, Sa Pobla i Muro.

També es va potenciar un sector ramader basat en el boví, principalment a partir de l’any 1925, com varen ser els casos de Campos i Ses Salines, un fet en el que repararem al llarg de l’Ecomuseu. Alguns dels molins d’aquests municipis utilitzaren els mateixos pous que anteriorment ocupaven las sínies de tir.