Per un municipi com Campos, a on està ubicat l’Ecomuseu Etnogràfic del Patrimoni Rural de Campos, amb una pluviometria anual de només 300 mm., la disponibilitat d’aigua dolça en el seu subsòl va ser d’una gran importància per la riquesa agrícola i ramadera que es va generar durant el passat. Encara que aquesta es va basar en una realitat que no era conforme a les condicions i als recursos existents a la zona, ja que es va establir un regadiu extensiu per a la producció d’aliment per al bestiar, una forma d’explotació ramadera impròpia pel clima semidesèrtic d’aquesta àrea del sud de Mallorca. Durant anys es vàren sobreexplotar aqüífers que vàren tardar cents de milers d’anys en crear-se fins arribar al punt de provocar la seva salinització motivada per la intrusió de l’aigua marina.
Campos ha estat, tradicionalment, un territori a on els recursos i les oportunitats escassejaven. Abans de la implantació dels molins als pous, durant segles, les sínies de tir eren els únics elements que permetien extreure aigua dolça del subsòl i, per aquest motiu, condicionaven l’existència de les millors terres de cultiu. En el segon quart del segle XIX se n’identificaven a Mallorca 3.516, distribuïdes per tot el territori insular a excepció de la Serra de Tramuntana. Destacaven els municipis de Sa Pobla, amb 1.400; Muro, amb 485; Montuïri, amb 400; Palma, amb 200; i finalment Campos, amb 110.
