Com tot ingeni mecànic, la seva instal·lació i el seu manteniment va requerir de mà d’obra especialitzada. Varen sorgir llavors els ferrers mecànics, que eren els encarregats de la seva instal·lació i muntatge. Aquesta devia ser molt precisa per evitar al màxim les ruptures que provocava la fricció. Quant més es perfeccionaven aquests engranatges, major era la profunditat a la que es podia extreure l’aigua.

Amb l’impuls del combustible dièsel primer i de les solucions elèctriques després, l’extracció d’aigua es va arribar a multiplicar per tres i fins i tot per quatre. La sobreexplotació dels aqüífers va desembocar en una intrusió marina, amb la conseqüent salinització dels mateixos. Amb aquestes circumstàncies, la falta de rendibilitat d’aquestes explotacions i la resta de processos típics en qualsevol zona rural durant les últimes dècades, lligats al progressiu despoblament, a l’èxode rural i a la conseqüent ruptura del teixit social i productiu, la situació de Campos va canviar de manera dràstica.