L’any 1978 va haver una fita important a Campos, ja que es va crear la Fira agrícola-ramadera de Maig amb el primer concurs Morfològic Nacional Selecta Reproductor Boví-Frisó. Aquesta va ser una clara aposta per potenciar la raça frisona en les ramaderies de Campos com a gran productora de llet, amb un certamen que encara perdura com a esdeveniment central de la Fira de Maig.

En aquell temps, en els terrenys amb ametllers, figueres, garrofers o albercoquers s’arrancaven arbres per facilitar les tasques de les noves màquines, i s’anaven convertint en sementers d’alfals, canyamel o blat de moro. Al mateix temps, sementers desnivellats, que abans resultava difícil o impossible la seva irrigació, es van tornar de sobte en productius gràcies a noves tècniques de regadiu per aspersió. Eren els anys daurats de l’economia de Campos, amb al voltant de 600 finques en explotació i una població estable de 7.000 habitants.
En qualsevol cas, es va entrar dins un cercle viciós del que ja no es va poder sortir. La rendibilitat es va cercar pe via de l’augment de la producció, sense preveure que els preus de venda del mercat no pujarien al mateix ritme que els costos. A més, abans del desastre que sofririen els petits productors agraris pràcticament a nivell mundial, ja s’havia produït un minvament en la qualitat dels cultius de certes finques de Campos, provocat per la creixent salinització de l’aigua dels seus pous. Amb tot això, es va començar a prendre consciència de que s’aveïnava un futur complicat. Un progrés que va resultar, de fet, efímer per al sector primari de Campos i pel qual es va pagar un alt cost mediambiental.

Així, en la dècada dels 90 es van començar a tancar les explotacions a mesura que perdien la seva rendibilitat. Primer finques petites en règim de lloguer o parceria seguides de totes les que les seves aigües anaven assolint límits de salinitat intolerables per a les plantes e improductius per l’explotació.
A dia d’avui, sobreviuen només les explotacions lleteres molt especialitzades, amb alts nivells de tecnologia, baix cost en mà d’obra, elevat nombre de caps i una important selecció genètica.
A grans trets, són manejades directament pels seus propietaris. A més, han sabut trobar tècniques i alternatives nutricionals per a la seva cabanya, més enllà dels sistemes de regadiu utilitzats antany. De totes formes, la seva excessiva dependència dels combustibles fòssils, el preu que reben pels seus productes i la quota de mercat que representen (la llet venuda per la suma de totes les ramaderies de Mallorca només representa el 15 % del total de la que es consumeix dins l’illa) els hi augura un futur incert, sempre condicionat per les ajudes europees a través de la PAC que pugui rebre el sector.