A Mallorca en general i a Campos en particular existeix una estreta relació entre el cicle agrícola anual i les festes populars. Al mateix temps és molt difícil desvincular-lo de les festes religioses. Així, es pot dir que la temporada agrícola en el calendari s’iniciava el 29 de setembre, dia dels Sants Arcàngels Miquel, Rafael i Gabriel. En aquesta data s’iniciaven els contractes d’arrendament i parceria de les finques agrícola-ramaderes de Campos. Com que s’iniciaven oficialment noves explotacions i altres canviaven de titulars, es generaven uns dies de molt tràfec d’animals i eines que culminaven el 29 de setembre.

Aquesta era la data escollida perquè la temporada de pluges estava per arribar i era important començar amb les tasques de llaurat i preparació de les terres per a la sembra. I més encara tenint en compte que, en el sud de l’illa i en les regions de clima mediterrani en general, es compta només amb una sola temporada agrícola amb règim de pluges profitoses.

Establert el regadiu en les finques de Campos i amb una ramaderia potent, aquest problema va passar a un segon pla, però encara així existien els cultius de temporada hivernal (alfals d’hivern, pastura o coliflor) i estival (blat de moro, canyamel o gira-sol), destinats a l’alimentació animal. Com que en la majoria de finques el regadiu no arribava al total de les hectàrees amb les que es comptava, era també important i necessària la producció aportada per les terres de secà.

En aquest punt ens centrarem en la sembra hivernal de secà i en la maquinària utilitzada. Inicialment s’usaven animals de tir, primer bous i vaques, després ases i muls i, finalment, cavalls de raça perxerona. Amb l’arribada dels tractors bàsicament es va seguir el mateix patró, només que amb una major potència de tir i amb nova maquinària que automatitzava els processos (embaladores, remolcs autocarregadors, batadores, etc.).

Així doncs, es començava amb l’arada per voltejar la terra, la rastra per rompre els terrossos de terra (hem de recordar que a Campos es terra de call vermell), el cultivador o sembradora i, finalment, es passava un cilindre per allisar (primer de pedra o formigó fins arribar als metàl·lics que manegen avui dia els tractors). El cultiu per excel·lència de secà era, i continua sent, el cereal (civada, blat i ordi, bàsicament).

Si la demanda dels animals de la finca ho requeria, una part s’utilitzava com a farratge en la seva alimentació. En arribar a finals de la primavera, començava la sega del cereal per fer garbes (d’avena i d’ordi normalment). Es destinava una part molt important a aquesta finalitat, una pràctica que encara perdura i continua sent bàsica en la dieta dels animals gràcies a les possibilitats de conservació i emmagatzematge que presenta. La resta era, i continua sent, destinat a la producció de gra i es batia. Abans d’aparèixer engings com la màquina de segar de tracció animal, es segava a mà amb la falç i la faucella, una labor pròpia de finals de juny.

En aquell moment s’agafava en garbes i es transportava mitjançant carros a l’era, un espai de forma circular, d’uns quinze metres de diàmetre, amb el sòl ben compactat. Allà, amb l’ajuda de l’equí disponible a la finca, es batia fent girar en rodó a l’animal tirant del carretó, fins a deixar ben desgranat el cereal. Finalment es ventava per separar el gra de la palla, es recollia, es deixava assecar uns dies al sol i es guardava al graner, habitualment ubicat a l’interior de la casa i, si podia ser, a un pis superior.

Segat el cereal, creixien i florien les tapereres als mateixos camps de secà on també es conreaven els ametllers. Aquest era un clar exemple del saber fer i del coneixement tradicional, que permetia aconseguir tres collites diferents amb aquest aprofitament rotacional i espacial de la mateixa parcel·la. Coincidint amb l’arribada de l’estiu, es recollien també fruits. Per exemple, els albercocs, que s’obrien i es deixaven assecar al sol en els sequers. Aquest procés feia ús de molta mà d’obra temporal, especialment femenina, a més dels  joves en període escolar durant les vacances.

Després de les festes patronals de la Mare de Déu d’Agost, el 15 d’agost, es començava amb la recol·lecció de les ametlles. Tot seguit, es continuava amb la recol·lecció de les garrofes i les figues que finalitzava a finals de setembre.