Per presentar els molins de vent de Campos, hem de començar diferenciant els molins per moldre gra i fabricar farina (molins de vent), dels destinats a extreure aigua d’un pou (molins de ramell). En aquest sentit, històricament a Campos va haver un total de 33 molins destinats a moldre gra, dels quals 31 eren de vent i dos de “sang”, és a dir, que es movien per tracció animal. Tot i les dificultats documentals per precisar l’any de la seva construcció en la majoria dels casos, D. Joan Vidal aconsegueix establir en el seu estudi uns períodes que van, com a mínim, de l’any 1644 (Es Molí Negre) a l’any 1853 (Molí de Son Xorch).
Es pot pensar que, a finals del segle XIX i durant les primeres dècades del segle XX, hi havia 33 molins molent gra. L’últim que va deixar de treballar va ser el Molí d’En Majora l’any 1933. La causa determinant va ser la introducció del motor elèctric, en el que també repararem al llarg d’aquest repàs a la història agrícola-ramadera de Campos. L’any 1912 es va muntar a Campos la primera Central Elèctrica (al carrer Santanyí, on fins fa poc s’ubicava el Cinema Modern Es Modern). Una fita fonamental que contextualitza el que va passar alhora amb tots els pous.
D’altra banda, el moli de ramell, destinat a l’extracció d’aigua i d’una gran importància a Campos, deu la seva invenció al Mestre Damià Rexach (conegut com “en Damià dels Molins”), que va néixer i viure en el Molinar de Palma. Encara que no es pot constatar la data exacta del primer molí de ramell a Mallorca, tot apunta a que va ser el que es va instal·lar a on s’ubicava l’edifici GESA, davant el barri del Portixol, en una finca anomenada Sa Torreta, aproximadament l’any 1854.
Ràpidament es varen aixecar altres molins i, segons consta en un escrit de l’arxiduc Lluís Salvador al seu famós llibre Die Balearen, l’any 1872 ja hi havia 36 molins en el terme municipal de Palma. Anys més tard, al 1891, Pere de l’Alcàntara Penya ja compta fins a 200 molins de ramell. Només sis anys després de la seva invenció, la fama de l’inventor i els seus molins va arribar a Campos, amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi, on varen sorgir.
L’any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre De re agrícola – L’horta de Ciutat – Damià Rexach, xerrant del ja famós Damià dels Molins, de l’acceptació del seu invent a Mallorca i de la seva ràpida difusió. A la pàgina 56 diu literalment: “Per aquells dies va anar a Son Xorch de Campos, a on va instal·lar el fruit del seu ingeni, allà per l’any 1860”. Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer molí de ramell que es va instal·lar a Campos va ser construït pel mateix inventor en aquella data.
L’èxit del molí de Son Xorch va animar a muntar-ne d’altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebastià Roca i Mestre Damià Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L’arxiduc Lluís Salvador en el seu Die Balearen, publicat l’any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a Campos. No obstant això, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Amèrica per la falta de treball i d’estímul. En el mateix quadern de treball Mestre Damià Beca va tenir la idea d’anotar el dia i el mes en que persones soles o famílies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al 1905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situació de Campos durant aquella època.
