Si fem un ràpid repàs de la història recent i no tan recent de Campos, ens trobam amb un municipi que no ha seguit els mateixos patrons de desenvolupament que la majoria de localitats de Mallorca amb costa. Campos sempre ha estat un poble majoritàriament agrícola i ramader, a on els camps de cultiu produïen en major quantitat gràcies a l’abundància d’aigua en el subsòl. Una circumstancia que es va donar en major mesura que a altres municipis del Pla de Mallorca gràcies a la poca profunditat dels aqüífers del municipi de Campos.

Les sínies i els molins de vent per a l’extracció d’aigua varen permetre desenvolupar una agricultura de regadiu, amb explotacions ramaderes annexes que varen guanyar importància de manera gradual al permetre una abundant pastura per a les vaques o les ovelles rojes, productores de llet i símbol del municipi durant dècades.

Aquesta riquesa agrària i ramadera va fer que la gent de Campos, a diferència d’  altres pobles amb costa des de la dècada del 60, no tingués molta pressa per adaptar el seu municipi a les demandes turístiques. Aquesta és una de les raons per les quals la costa de Campos és una de les millors conservades de l’illa, encara que també ha estat motiu de diferents conflictes socials, enfrontant a una part de la societat i a sectors ecologistes que han defensat la seva conservació amb altra part de la població, frustrada davant el seu menor desenvolupament turístic.

La salinització dels aqüífers d’aigua, a causa de la sobreexplotació dels mateixos afavorida per la seva mecanització, va marcar clarament un punt d’inflexió històric. Poc a poc ha anat desapareixent l’agricultura de regadiu, d’altra banda, l’única que pot tenir un futur rendible a la conca mediterrània. Amb ella, les possibilitats d’un desenvolupament rural al voltant del sector primari en el municipi s’han delmat, provocant un transvasament gradual de població activa al sector servicis.

foravila

A Campos, a les dècades dels 60 i 70, tot el protagonisme ho acaparava el seu foravila, que generava riquesa per al conjunt de la població gràcies a l’economia agrícola-ramadera. Julià Porquer a la seva publicació Foravila temps enrera (any 2014, en col·laboració amb l’associació cultural Recordarem els 50’ 60’ 70’) relaciona i ubica geogràficament 519 explotacions agrícola-ramaderes a Campos. S’inclouen tant els horts i petites explotacions familiars com les grans possessions del terme. Això dóna una idea del nombre de persones que vivien al camp, ja que en quasi totes les finques es disposava d’habitatge per motius pràctics, al comptar amb animals en producció que necessitaven d’una cura diària.

Antigament, les visites al poble es realitzaven en contades ocasions, per feines o esdeveniments molt concrets, transitant per camins de terra, amb bicicleta o amb tracció animal. La vida social era més aviat escassa.

Amb la puixança del sector ramader i amb l’arribada de l’automoció, es va invertir en la creació d’una xarxa viària, que va apropar a les persones i va fer possible experimentar un auge econòmic sense precedents. Varen aparèixer les primeres fàbriques i centrals lleteres (4 unitats), les fàbriques d’embotits i conserves (3 unitats), comerciants de bestiar, productes secs, tàperes i albercocs, per donar sortida a aquesta producció. També varen florir tot tipus de petits comerços d’explotació familiar per atendre les demandes de la població local. Als primers picadors per l’excavació dels pous, ferrers, fusters o picapedres i d’altres artesans se’ls varen unir noves professions, com  veterinaris, mecànics, electricistes o transportistes.

Gràcies a tot aquest procés es varen començar a realitzar les tasques agrícoles i ramaderes de forma mecanitzada, amb tractors i implements cada vegada més potents i sofisticats. Es va automatitzar la munyida de les vaques primer amb màquines sencilles a la mateixa vaqueria i desprès  amb sales de munyir que podien extreure la llet en un temps rècord. La industrialització del camp no parava i, en aquell context, la dependència dels combustibles fòssils es va convertir en una arma de doble tall.