El vi i la matança

Si hi ha dues tradicions que han romàs arraigades en l’imaginari col·lectiu d’un poble com Campos, han estat l’elaboració del vi i la matança del porc. Ambdós casos servien de pretext perquè les famílies i els veïns s’ajuntessin, sent summament importants per a l’economia familiar, ja que aquestes eren autosuficients gràcies als productes derivats d’ambdues pràctiques, especialment en el que es refereix a la matança del porc. En el cas del vi, va ser en l’època de l’ocupació romana quan es va introduir la vinya i es va desenvolupar el seu cultiu a Mallorca.

La producció de vi i el seu consum varen sobreviure a la conquesta musulmana i es va revitalitzar posteriorment l’any 1229 amb la reconquesta de Jaume I, sent Campos un dels principals productors. Entre els segles XIV i XVIII la producció de vi campaner va ser pròspera i l’activitat vitivinícola es va convertir en una activitat fonamental a Campos. A finals del segle XIX, concretament l’any 1891, va arribar un punt d’inflexió amb la plaga de la fil·loxera, que va provocar un efecte fulminant per a les vinyes de Mallorca i va fer que es substituïssin per ametlers i garrofers.

La matança del porc, per la seva part, és una de les tradicions rurals més arraigades no només a Campos, sinó també en tot Mallorca, que es remunta a molts segles enrere. Fins fa molt poc temps es realitzaven per garantir l’alimentació de les famílies de tot el poble. La matança era sinònim de festa; les famílies es reunien des de primera hora del matí en un ritual que durava tota la jornada per sacrificar un porc que havien engreixat personalment a força de farina d’ordi, figues de cristià, moniatos i figues de moro. Cada persona tenia una tasca encomanada. Els homes s’encarregaven del sacrifici i del posterior pelatge de l’animal amb aigua bullint. Després procedien a desxuar el porc, seleccionant cada peça per l’elaboració més convenient. Així, la ventresca o panxeta i la carn magra es destinava a l’elaboració de la sobrassada, la freixura pels botifarrons, camaiots i bisbe, els cortés de sobre l’esquena per a la elaboració del saïm i els ossos de l’espinada i costellam trossejats, al igual que els peus i la carassa, se salaven i es ficaven dins una alfàbia per cuinar al llarg de l’hivern el bullit d’ossos.

5 matances1Per norma general, eren les dones les que s’encarregaven de netejar i cosir els budells, que eren utilitzats per farcir els diferents embotits, coure la sang (tasca encomanada a la padrina) i ajudar a la propietària de la casa a preparar el menjar. Aquest s’iniciava amb el típic berenar del frit de matances i culminava amb l’arròs de matances (a més de l’aguiat de matances en molts casos), en el que era el dinar/sopar que reunia al voltant de la taula a tots els matancers participants en l’esdeveniment. També hi solien participar diferents convidats per compromís de la família amfitriona.

L’animal era sacrificat sobre una banqueta especial d’ullastre i, com ja es sabut, s’aprofitava tot. Per elaborar les famoses sobrassades, per exemple, la carn es tritura de forma molt fina. Es deposita dins d’un ribell ceràmic i se l’afegeixen les espècies: el pebre bord, dolç i de color vermell per conservar, el pebre covent per donar un punt de sabor, juntament amb el pebre bó en les receptes d’algunes cases, i la sal. La pasta es remou amb les mans fins que el pebre i la sal han quedat ben mesclats. Després s’omplen i es cusen els budells en un altre dels moments importants de la jornada, en el qual hi participen conjuntament tots els matancers i culmina amb la penjada de les diferents peces en la perxa habilitada al rebost o salera, un espai que és molt important que tingui una bona ventilació natural que permeti un perfecta assecat i curat de les peces.

Els botifarrons i camaiots, altres dos embotits típics de Mallorca, s’elaboren de forma diferent, ja que el fet de contenir part de les vísceres i la sang del porc obliga a courer-los. En el cas dels botifarrons se’ls deixa en aigua bullint durant prop d’una hora i al voltant de tres hores pel que fa als camaiots. Les espècies empradas en aquest cas son el pebre bó, el covent i la sal.