Campos ha viscut una considerable evolució durant les últimes dècades, fruit del ja mencionat abandó d’activitats productives vinculades al sector primari i de l’adaptació tardana però igual d’incipient del municipi i dels seus recursos a les demandes del turisme.

Totes les empreses que es poden relacionar amb el sector de la construcció estan presents al municipi de Campos. Des de les que es dediquen a l’excavació, construcció, fabricació i servei de materials a peu d’obra, fins a les auxiliars com són les de fontaneria, electricitat, ferreria, fusteria, pintura, decoració, etc. Van néixer i van conèixer el seu auge entorn l’establiment i manteniment de les finques agro-ramaderes però, una vegada que el sector va entrar en crisi, varen derivar cap a la urbanització. En aquest sentit, varen formar part del boom immobiliari que també va caracteritzar a aquesta zona de Mallorca, sobretot a partir dels anys 70 i 80.

Pensem que al municipi de Campos la puixança econòmica de la gent del camp va possibilitar que moltes famílies es poguessin permetre la construcció d’un habitatge a la vila. Encara que romania tancada durant pràcticament tot l’any, estava destinada a ser usada pels seus propietaris al moment de la  jubilació o, en tot cas, per l’ús i  gaudiment de les generacions venidores.

En aquest context, les empreses relacionades amb el sector de la construcció van tenir una senzilla adaptació a la nova realitat i continuaren amb la seva prosperitat, a diferència de les fàbriques que depenien del sector primari. En aquest cas han anat tancant una darrera l’altra i algunes d’elles han donat pas a grans superfícies comercials. En tot cas, la crisi financera aflorada l’any 2008 també va tenir un efecte negatiu a la majoria d’empreses depenents del sector de la construcció.

Dins d’aquesta derivació cap al sector serveis criden poderosament l’atenció dos fets, conseqüència de la globalització de la que el municipi de Campos també n’és víctima. El primer és que, tot i estar ubicat en un punt estratègic, de pas obligat per milers de cotxes, no s’han afavorit els productes i comerciants locals. Tot al  contrari, s’ha produït una enorme atracció per part de les grans superfícies existents a Mallorca, que s’han instal·lat en la localitat fins al punt de fer perillar el futur dels comerciants locals. D’altra banda, el boom de la construcció que va tenir lloc entre els anys 2002 i 2007 en el municipi va atreure a infinitat d’empreses d’aquest sector, procedents en molts casos de la resta de l’illa (fins i tot de fóra d’ella). Aquestes empreses van treballar en projectes de nous habitatges residencials desenvolupats a Campos, en detriment també de les empreses locals, esgotant sòl i deixant habitatges buits.

Actualment, sense entrar a valorar tota l’oferta turística existent al municipi, podem comentar que hi ha més de vint establiments turístics ubicats al medi rural de Campos, la gran majoria d’ells agroturismes sorgits a les mateixes finques  on, fins fa poc temps, els cultius de regadiu permetien la existència d’una florent activitat ramadera. Posar en valor aquesta dualitat és l’objectiu d’alguns d’aquests establiments, com és el cas de l’agroturisme Son Lladó, el promotor de l’Ecomuseu Etnogràfic del Patrimoni Rural de Campos. Sense anar més lluny, es tracta d’una finca agrícola-ramadera en actiu, amb una explotació ramadera amb races autòctones mallorquines i amb una filosofia orientada a posar en valor tots aquests recursos agraris mitjançant un turisme sostenible en el pla mediambiental, sociocultural i econòmic.

Aquest model de gestió es complementa amb un sistema agrícola-ramader sostenible i adaptat a les condicions reals de l’entorn, amb l’objectiu de trobar solucions adaptades a les condicions climàtiques, paisatgístiques i naturals de la Finca Son Lladó. L’última finalitat és obtenir, així, un ecosistema més resistent als recursos i a la pluviometria de la zona i menys dependent dels combustibles fòssils.

L’esperança pel municipi de Campos passa, econòmicament xerrant, per la necessitat de que tot aquest flux de visitants, tant els que venen atrets per les seves platges com els que desitgen una experiència de vacances als hotels rurals, agroturismes o vivendes vacacionals de la zona, així com els propis residents, s’interessin pels productes i serveis locals.

I que els productors, comerciants i empresaris locals siguin capaços d’oferir aquests productes i serveis amb una relació qualitat-preu suficientment atractiva com per plantar cara a les empreses que estan descapitalitzant Campos avui dia.