![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/8.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div>![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/8-antics-oficis.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>El pag\u00e8s<\/strong> o foraviler<\/strong>, que es com es denomina a Campos a la persona que treballa la terra i que viu normalment a\u00a0l\u2019explotaci\u00f3, fora de la vila, \u00e9s l\u2019antic ofici relacionat per excel\u00b7l\u00e8ncia. En aquest sentit, els m\u00e8todes de treball de la terra i crian\u00e7a d\u2019animals res tenen a veure\u00a0als nostres dies\u00a0amb com es feia\u00a0abans.<\/h3>\n
El pag\u00e8s<\/strong> o foraviler<\/strong>, que es com es denomina a Campos a la persona que treballa la terra i que viu normalment a\u00a0l\u2019explotaci\u00f3, fora de la vila, \u00e9s l\u2019antic ofici relacionat per excel\u00b7l\u00e8ncia. En aquest sentit, els m\u00e8todes de treball de la terra i crian\u00e7a d\u2019animals res tenen a veure\u00a0als nostres dies\u00a0amb com es feia\u00a0abans.<\/h3>\nEn qualsevol cas, ens centrarem per\u00f2 amb\u00a0els antics oficis vinculats a les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles pr\u00f2pies de la zona, b\u00e9 en vies de desaparici\u00f3,\u00a0<\/strong>b\u00e9 que hagin evolucionat en el temps, mantenint-se\u00a0gr\u00e0cies a\u00a0la industrialitzaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del camp, o b\u00e9\u00a0que hagin desaparegut de les explotacions al\u00a0deixar de ser viables.<\/h3>\nHi havia multitud de treballs que realitzaven en el seu dia jornalers especialitzats, una m\u00e0 d\u2019obra que va ser substitu\u00efda per la mecanitzaci\u00f3 o que va deixar d\u2019interessar per canvis\u00a0a les pr\u00e0ctiques agr\u00edcola-ramaderes, cercant una major rendibilitat del sector. Per exemple, els segadors<\/strong>, els tomadors<\/strong> d\u2019ametlles, les collidores <\/strong>de t\u00e0peres o els tonadors<\/strong>. Fins i tot els matancers,\u00a0<\/strong>\u00a0els\u00a0pastors o<\/strong>\u00a0els porquers\u00a0podrien formar part d\u2019aquest grup.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"data:image\/gif;base64,R0lGODlhAQABAAAAACH5BAEKAAEALAAAAAABAAEAAAICTAEAOw==\")
<\/span><\/div>El marger<\/strong>\u00a0n’\u00e9s un altre exemple, encara que gran part d\u2019ells varen poder reconvertir-se<\/strong> i aprofitar el boom<\/em> de la construcci\u00f3, que a\u00a0l\u2019illa va demandar gent que sab\u00e9s treballar la pedra.<\/h3>\nTamb\u00e9 la figura del\u00a0placer<\/strong>, que va a vendre al mercat els productes de la pr\u00f2pia l\u2019explotaci\u00f3, es troba en un clar retroc\u00e9s a causa de la instal\u00b7laci\u00f3 de grans superf\u00edcies comercials i dels actuals h\u00e0bits de compra de la poblaci\u00f3. Al mateix temps, n’hi va haver d\u2019altres m\u00e9s acords amb la denominaci\u00f3 d\u2019artesans<\/strong>, com varen ser aquells que fabricaven els collarets<\/strong> per la subjecci\u00f3 dels picarols<\/strong>\u00a0a les ovelles, amb\u00a0fusta de lledoner. Tamb\u00e9 els mateixos fabricants dels picarols, fets amb\u00a0xapa de ferro o els \u00a0cordadors de cadires, que a cada casa s’hi podia trobar\u00a0una persona especialitzada<\/strong>.<\/h3>\nCentrats en la realitat espec\u00edfica de Campos, a principis del segle XX es pot xerrar tamb\u00e9 d\u2019uns oficis molt espec\u00edfics. Amb la necessitat de l\u2019excavaci\u00f3 de pous<\/strong> va apar\u00e8ixer la figura del picador<\/strong>. Amb l\u2019ajuda d\u2019un pic\u00f3, una aixada, un c\u00e0vec i una senalla, havia d’excavar un forat no m\u00e9s gros de 1,50 metres quadrats. I tot aix\u00f2 sense perdre la verticalitat \u00a0a una profunditat suficient com per arribar a l\u2019aigua subterr\u00e0nia (manualment es va aconseguir arribar fins als 50 metres de profunditat). Posteriorment, l\u2019arribada del compressor d\u2019aire va facilitar molt el proc\u00e9s de picat de la roca.<\/h3>\nEl picapedrer<\/strong> era qui s\u2019encarregava de col\u00b7locar els travessers, unes barres que es col\u00b7locaven de manera transversal en el pou cada 1,50 metres fabricades amb fusta d\u2019ametller. Feien la funci\u00f3 d\u2019escala fins arribar a l\u2019aigua, a on tamb\u00e9 fixava amb una base de formig\u00f3 les bombes de pist\u00f3. Aix\u00ed mateix, la fabricaci\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 del mol\u00ed de vent va fer que fusters i ferrers<\/strong>, que ja tenien unes habilitats m\u00e9s que demostrades, com l\u2019exhibida en la fabricaci\u00f3 de les rodes dels carros de tir, es capacitaren i especialitzaren tamb\u00e9 per escometre aquests nous requeriments.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
Hi havia multitud de treballs que realitzaven en el seu dia jornalers especialitzats, una m\u00e0 d\u2019obra que va ser substitu\u00efda per la mecanitzaci\u00f3 o que va deixar d\u2019interessar per canvis\u00a0a les pr\u00e0ctiques agr\u00edcola-ramaderes, cercant una major rendibilitat del sector. Per exemple, els segadors<\/strong>, els tomadors<\/strong> d\u2019ametlles, les collidores <\/strong>de t\u00e0peres o els tonadors<\/strong>. Fins i tot els matancers,\u00a0<\/strong>\u00a0els\u00a0pastors o<\/strong>\u00a0els porquers\u00a0podrien formar part d\u2019aquest grup.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div>El marger<\/strong>\u00a0n’\u00e9s un altre exemple, encara que gran part d\u2019ells varen poder reconvertir-se<\/strong> i aprofitar el boom<\/em> de la construcci\u00f3, que a\u00a0l\u2019illa va demandar gent que sab\u00e9s treballar la pedra.<\/h3>\nTamb\u00e9 la figura del\u00a0placer<\/strong>, que va a vendre al mercat els productes de la pr\u00f2pia l\u2019explotaci\u00f3, es troba en un clar retroc\u00e9s a causa de la instal\u00b7laci\u00f3 de grans superf\u00edcies comercials i dels actuals h\u00e0bits de compra de la poblaci\u00f3. Al mateix temps, n’hi va haver d\u2019altres m\u00e9s acords amb la denominaci\u00f3 d\u2019artesans<\/strong>, com varen ser aquells que fabricaven els collarets<\/strong> per la subjecci\u00f3 dels picarols<\/strong>\u00a0a les ovelles, amb\u00a0fusta de lledoner. Tamb\u00e9 els mateixos fabricants dels picarols, fets amb\u00a0xapa de ferro o els \u00a0cordadors de cadires, que a cada casa s’hi podia trobar\u00a0una persona especialitzada<\/strong>.<\/h3>\nCentrats en la realitat espec\u00edfica de Campos, a principis del segle XX es pot xerrar tamb\u00e9 d\u2019uns oficis molt espec\u00edfics. Amb la necessitat de l\u2019excavaci\u00f3 de pous<\/strong> va apar\u00e8ixer la figura del picador<\/strong>. Amb l\u2019ajuda d\u2019un pic\u00f3, una aixada, un c\u00e0vec i una senalla, havia d’excavar un forat no m\u00e9s gros de 1,50 metres quadrats. I tot aix\u00f2 sense perdre la verticalitat \u00a0a una profunditat suficient com per arribar a l\u2019aigua subterr\u00e0nia (manualment es va aconseguir arribar fins als 50 metres de profunditat). Posteriorment, l\u2019arribada del compressor d\u2019aire va facilitar molt el proc\u00e9s de picat de la roca.<\/h3>\nEl picapedrer<\/strong> era qui s\u2019encarregava de col\u00b7locar els travessers, unes barres que es col\u00b7locaven de manera transversal en el pou cada 1,50 metres fabricades amb fusta d\u2019ametller. Feien la funci\u00f3 d\u2019escala fins arribar a l\u2019aigua, a on tamb\u00e9 fixava amb una base de formig\u00f3 les bombes de pist\u00f3. Aix\u00ed mateix, la fabricaci\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 del mol\u00ed de vent va fer que fusters i ferrers<\/strong>, que ja tenien unes habilitats m\u00e9s que demostrades, com l\u2019exhibida en la fabricaci\u00f3 de les rodes dels carros de tir, es capacitaren i especialitzaren tamb\u00e9 per escometre aquests nous requeriments.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/esquileo.jpg\")
<\/span><\/div>El marger<\/strong>\u00a0n’\u00e9s un altre exemple, encara que gran part d\u2019ells varen poder reconvertir-se<\/strong> i aprofitar el boom<\/em> de la construcci\u00f3, que a\u00a0l\u2019illa va demandar gent que sab\u00e9s treballar la pedra.<\/h3>\nTamb\u00e9 la figura del\u00a0placer<\/strong>, que va a vendre al mercat els productes de la pr\u00f2pia l\u2019explotaci\u00f3, es troba en un clar retroc\u00e9s a causa de la instal\u00b7laci\u00f3 de grans superf\u00edcies comercials i dels actuals h\u00e0bits de compra de la poblaci\u00f3. Al mateix temps, n’hi va haver d\u2019altres m\u00e9s acords amb la denominaci\u00f3 d\u2019artesans<\/strong>, com varen ser aquells que fabricaven els collarets<\/strong> per la subjecci\u00f3 dels picarols<\/strong>\u00a0a les ovelles, amb\u00a0fusta de lledoner. Tamb\u00e9 els mateixos fabricants dels picarols, fets amb\u00a0xapa de ferro o els \u00a0cordadors de cadires, que a cada casa s’hi podia trobar\u00a0una persona especialitzada<\/strong>.<\/h3>\nCentrats en la realitat espec\u00edfica de Campos, a principis del segle XX es pot xerrar tamb\u00e9 d\u2019uns oficis molt espec\u00edfics. Amb la necessitat de l\u2019excavaci\u00f3 de pous<\/strong> va apar\u00e8ixer la figura del picador<\/strong>. Amb l\u2019ajuda d\u2019un pic\u00f3, una aixada, un c\u00e0vec i una senalla, havia d’excavar un forat no m\u00e9s gros de 1,50 metres quadrats. I tot aix\u00f2 sense perdre la verticalitat \u00a0a una profunditat suficient com per arribar a l\u2019aigua subterr\u00e0nia (manualment es va aconseguir arribar fins als 50 metres de profunditat). Posteriorment, l\u2019arribada del compressor d\u2019aire va facilitar molt el proc\u00e9s de picat de la roca.<\/h3>\nEl picapedrer<\/strong> era qui s\u2019encarregava de col\u00b7locar els travessers, unes barres que es col\u00b7locaven de manera transversal en el pou cada 1,50 metres fabricades amb fusta d\u2019ametller. Feien la funci\u00f3 d\u2019escala fins arribar a l\u2019aigua, a on tamb\u00e9 fixava amb una base de formig\u00f3 les bombes de pist\u00f3. Aix\u00ed mateix, la fabricaci\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 del mol\u00ed de vent va fer que fusters i ferrers<\/strong>, que ja tenien unes habilitats m\u00e9s que demostrades, com l\u2019exhibida en la fabricaci\u00f3 de les rodes dels carros de tir, es capacitaren i especialitzaren tamb\u00e9 per escometre aquests nous requeriments.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
Centrats en la realitat espec\u00edfica de Campos, a principis del segle XX es pot xerrar tamb\u00e9 d\u2019uns oficis molt espec\u00edfics. Amb la necessitat de l\u2019excavaci\u00f3 de pous<\/strong> va apar\u00e8ixer la figura del picador<\/strong>. Amb l\u2019ajuda d\u2019un pic\u00f3, una aixada, un c\u00e0vec i una senalla, havia d’excavar un forat no m\u00e9s gros de 1,50 metres quadrats. I tot aix\u00f2 sense perdre la verticalitat \u00a0a una profunditat suficient com per arribar a l\u2019aigua subterr\u00e0nia (manualment es va aconseguir arribar fins als 50 metres de profunditat). Posteriorment, l\u2019arribada del compressor d\u2019aire va facilitar molt el proc\u00e9s de picat de la roca.<\/h3>\nEl picapedrer<\/strong> era qui s\u2019encarregava de col\u00b7locar els travessers, unes barres que es col\u00b7locaven de manera transversal en el pou cada 1,50 metres fabricades amb fusta d\u2019ametller. Feien la funci\u00f3 d\u2019escala fins arribar a l\u2019aigua, a on tamb\u00e9 fixava amb una base de formig\u00f3 les bombes de pist\u00f3. Aix\u00ed mateix, la fabricaci\u00f3 i col\u00b7locaci\u00f3 del mol\u00ed de vent va fer que fusters i ferrers<\/strong>, que ja tenien unes habilitats m\u00e9s que demostrades, com l\u2019exhibida en la fabricaci\u00f3 de les rodes dels carros de tir, es capacitaren i especialitzaren tamb\u00e9 per escometre aquests nous requeriments.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Mallorca_PaisajesSonoros-22.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>