![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/5.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div>![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/5-tradicions-rurals.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/div><\/div><\/span>El vi i la matan\u00e7a<\/h1><\/span>
El vi i la matan\u00e7a<\/h1><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Si hi ha dues tradicions que han rom\u00e0s arraigades en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu d\u2019un poble com Campos,<\/strong>\u00a0han estat l\u2019elaboraci\u00f3 del vi i la matan\u00e7a<\/strong> del porc. Ambd\u00f3s casos servien de pretext perqu\u00e8 les fam\u00edlies i els ve\u00efns s\u2019ajuntessin, sent summament importants per a l\u2019economia familiar, ja que aquestes\u00a0eren autosuficients<\/strong> gr\u00e0cies als productes derivats d\u2019ambdues pr\u00e0ctiques, especialment en el que es refereix a la matan\u00e7a del porc. En el cas del vi<\/strong>, va ser en l\u2019\u00e8poca de l\u2019ocupaci\u00f3 romana quan es va introduir la vinya<\/strong> i es va desenvolupar el seu cultiu a Mallorca.<\/strong><\/h3>\nLa producci\u00f3 de vi<\/strong> i el seu consum varen sobreviure a la conquesta musulmana i es va revitalitzar posteriorment l\u2019any 1229 amb la reconquesta de Jaume I<\/strong>, sent Campos un dels principals productors. Entre els segles XIV i XVIII la producci\u00f3 de vi campaner va ser pr\u00f2spera i l\u2019activitat vitivin\u00edcola es va convertir en una activitat fonamental a Campos. A finals del segle XIX, concretament l\u2019any 1891, va arribar un punt d\u2019inflexi\u00f3 amb la plaga de la fil\u00b7loxera, que va provocar un efecte fulminant per a les vinyes de Mallorca i va fer que es substitu\u00efssin per ametlers i garrofers.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"data:image\/gif;base64,R0lGODlhAQABAAAAACH5BAEKAAEALAAAAAABAAEAAAICTAEAOw==\")
<\/span><\/div><\/div>La matan\u00e7a del porc, per la seva part, \u00e9s una de les tradicions rurals m\u00e9s arraigades no nom\u00e9s a Campos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en tot Mallorca, que es remunta a molts segles enrere. Fins fa molt poc temps es realitzaven per garantir l\u2019alimentaci\u00f3 de les fam\u00edlies de tot el poble. La matan\u00e7a era sin\u00f2nim de festa; les fam\u00edlies es reunien des de primera hora del mat\u00ed en un ritual que durava tota la jornada per sacrificar un porc que havien engreixat personalment<\/strong> a for\u00e7a de farina d\u2019ordi, figues de cristi\u00e0, moniatos i figues de moro. Cada persona tenia una tasca encomanada. Els homes s\u2019encarregaven del sacrifici i del posterior pelatge de l\u2019animal amb aigua bullint. Despr\u00e9s procedien a desxuar el porc, seleccionant cada pe\u00e7a per l\u2019elaboraci\u00f3 m\u00e9s convenient. Aix\u00ed, la ventresca o panxeta\u00a0i la carn magra es destinava a l\u2019elaboraci\u00f3 de la sobrassada<\/strong>, la\u00a0freixura pels botifarrons<\/strong>, camaiots i bisbe<\/strong>, els cort\u00e9s de\u00a0sobre l\u2019esquena per a la elaboraci\u00f3 del sa\u00efm<\/strong> i els ossos de l\u2019espinada i costellam trossejats, al igual que els peus i la carassa, se salaven i es ficaven dins una alf\u00e0bia per cuinar al llarg de l\u2019hivern el bullit<\/strong> d\u2019ossos.<\/h3>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Si hi ha dues tradicions que han rom\u00e0s arraigades en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu d\u2019un poble com Campos,<\/strong>\u00a0han estat l\u2019elaboraci\u00f3 del vi i la matan\u00e7a<\/strong> del porc. Ambd\u00f3s casos servien de pretext perqu\u00e8 les fam\u00edlies i els ve\u00efns s\u2019ajuntessin, sent summament importants per a l\u2019economia familiar, ja que aquestes\u00a0eren autosuficients<\/strong> gr\u00e0cies als productes derivats d\u2019ambdues pr\u00e0ctiques, especialment en el que es refereix a la matan\u00e7a del porc. En el cas del vi<\/strong>, va ser en l\u2019\u00e8poca de l\u2019ocupaci\u00f3 romana quan es va introduir la vinya<\/strong> i es va desenvolupar el seu cultiu a Mallorca.<\/strong><\/h3>\n
Si hi ha dues tradicions que han rom\u00e0s arraigades en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu d\u2019un poble com Campos,<\/strong>\u00a0han estat l\u2019elaboraci\u00f3 del vi i la matan\u00e7a<\/strong> del porc. Ambd\u00f3s casos servien de pretext perqu\u00e8 les fam\u00edlies i els ve\u00efns s\u2019ajuntessin, sent summament importants per a l\u2019economia familiar, ja que aquestes\u00a0eren autosuficients<\/strong> gr\u00e0cies als productes derivats d\u2019ambdues pr\u00e0ctiques, especialment en el que es refereix a la matan\u00e7a del porc. En el cas del vi<\/strong>, va ser en l\u2019\u00e8poca de l\u2019ocupaci\u00f3 romana quan es va introduir la vinya<\/strong> i es va desenvolupar el seu cultiu a Mallorca.<\/strong><\/h3>\nLa producci\u00f3 de vi<\/strong> i el seu consum varen sobreviure a la conquesta musulmana i es va revitalitzar posteriorment l\u2019any 1229 amb la reconquesta de Jaume I<\/strong>, sent Campos un dels principals productors. Entre els segles XIV i XVIII la producci\u00f3 de vi campaner va ser pr\u00f2spera i l\u2019activitat vitivin\u00edcola es va convertir en una activitat fonamental a Campos. A finals del segle XIX, concretament l\u2019any 1891, va arribar un punt d\u2019inflexi\u00f3 amb la plaga de la fil\u00b7loxera, que va provocar un efecte fulminant per a les vinyes de Mallorca i va fer que es substitu\u00efssin per ametlers i garrofers.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div>La matan\u00e7a del porc, per la seva part, \u00e9s una de les tradicions rurals m\u00e9s arraigades no nom\u00e9s a Campos, sin\u00f3 tamb\u00e9 en tot Mallorca, que es remunta a molts segles enrere. Fins fa molt poc temps es realitzaven per garantir l\u2019alimentaci\u00f3 de les fam\u00edlies de tot el poble. La matan\u00e7a era sin\u00f2nim de festa; les fam\u00edlies es reunien des de primera hora del mat\u00ed en un ritual que durava tota la jornada per sacrificar un porc que havien engreixat personalment<\/strong> a for\u00e7a de farina d\u2019ordi, figues de cristi\u00e0, moniatos i figues de moro. Cada persona tenia una tasca encomanada. Els homes s\u2019encarregaven del sacrifici i del posterior pelatge de l\u2019animal amb aigua bullint. Despr\u00e9s procedien a desxuar el porc, seleccionant cada pe\u00e7a per l\u2019elaboraci\u00f3 m\u00e9s convenient. Aix\u00ed, la ventresca o panxeta\u00a0i la carn magra es destinava a l\u2019elaboraci\u00f3 de la sobrassada<\/strong>, la\u00a0freixura pels botifarrons<\/strong>, camaiots i bisbe<\/strong>, els cort\u00e9s de\u00a0sobre l\u2019esquena per a la elaboraci\u00f3 del sa\u00efm<\/strong> i els ossos de l\u2019espinada i costellam trossejats, al igual que els peus i la carassa, se salaven i es ficaven dins una alf\u00e0bia per cuinar al llarg de l\u2019hivern el bullit<\/strong> d\u2019ossos.<\/h3>\n<\/div>
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/5-xorc018-fent-vi-al-carrer.jpg\")
<\/span><\/div><\/div>
![\"5](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/5-matances1.jpg\")
<\/a>Per norma general, eren les dones les que s\u2019encarregaven de netejar i cosir els budells, que eren utilitzats per farcir els diferents embotits, coure la sang (tasca encomanada a la padrina) i ajudar a la propiet\u00e0ria de la casa a preparar el menjar. Aquest s\u2019iniciava amb el t\u00edpic berenar del frit de matances<\/strong> i culminava amb l\u2019arr\u00f2s de matances<\/strong> (a m\u00e9s de l\u2019aguiat de matances en molts casos), en el que era el dinar\/sopar que reunia al voltant de la taula a tots els matancers<\/strong> participants en l\u2019esdeveniment. Tamb\u00e9 hi solien participar\u00a0diferents convidats per comprom\u00eds de la fam\u00edlia amfitriona.<\/h3>\n<\/div>