![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/31.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div>![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/3-molins.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Tot i el desplegament d\u2019ingeni<\/strong> que representa un mol\u00ed de vent per a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua<\/strong>, l\u2019explicaci\u00f3 te\u00f2rica resulta molt senzilla. El mol\u00ed consta d\u2019un eix fixat a les aspes<\/strong>, el qual gira gr\u00e0cies a la for\u00e7a del vent. Mitjan\u00e7ant un engranatge<\/strong>, el moviment de rotaci\u00f3<\/strong> es converteix en un altre de translaci\u00f3<\/strong>, que provoca el moviment de pujada i baixada d\u2019una vareta<\/strong>, activant el pist\u00f3 de la bomba<\/strong> i provocant l\u2019empenta de l\u2019aigua<\/strong> cap amunt.<\/h3>\n
Tot i el desplegament d\u2019ingeni<\/strong> que representa un mol\u00ed de vent per a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua<\/strong>, l\u2019explicaci\u00f3 te\u00f2rica resulta molt senzilla. El mol\u00ed consta d\u2019un eix fixat a les aspes<\/strong>, el qual gira gr\u00e0cies a la for\u00e7a del vent. Mitjan\u00e7ant un engranatge<\/strong>, el moviment de rotaci\u00f3<\/strong> es converteix en un altre de translaci\u00f3<\/strong>, que provoca el moviment de pujada i baixada d\u2019una vareta<\/strong>, activant el pist\u00f3 de la bomba<\/strong> i provocant l\u2019empenta de l\u2019aigua<\/strong> cap amunt.<\/h3>\nMoltes de les dades exposades a continuaci\u00f3 han estat presses de la publicaci\u00f3 Molins de vent i molins de ramell <\/em>de Joan Vidal Ollers <\/strong>(Campos 1913 \u2013 1989) i donen una idea per comprendre millor la import\u00e0ncia<\/strong> que van tenir en el desenvolupament agr\u00edcola de Campos. En especial els de ramell, utilitzats per a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"data:image\/gif;base64,R0lGODlhAQABAAAAACH5BAEKAAEALAAAAAABAAEAAAICTAEAOw==\")
<\/span><\/div>Per presentar els molins de vent de Campos, hem de comen\u00e7ar diferenciant els molins per moldre gra i fabricar farina (molins de vent<\/strong>), dels destinats a extreure aigua d\u2019un pou (molins de ramell<\/strong>). En aquest sentit, hist\u00f2ricament a Campos va haver un total de 33 molins destinats a moldre gra, dels quals 31 eren de vent i dos de \u201csang\u201d, \u00e9s a dir, que es movien per tracci\u00f3 animal. Tot i les dificultats documentals per precisar l\u2019any de la seva construcci\u00f3 en la majoria dels casos, D. Joan Vidal aconsegueix establir en el seu estudi uns per\u00edodes que van, com a m\u00ednim, de l\u2019any 1644 (Es Mol\u00ed Negre)<\/em> a l\u2019any 1853 (Mol\u00ed de Son Xorch)<\/em>.<\/h3>\nEs pot pensar que, a finals del segle XIX i durant les primeres d\u00e8cades del segle XX, hi havia 33 molins molent gra. L\u2019\u00faltim que va deixar de treballar va ser el Mol\u00ed d\u2019En Majora <\/em>l\u2019any 1933. La causa determinant va ser la introducci\u00f3 del motor el\u00e8ctric, en el que tamb\u00e9 repararem al llarg d\u2019aquest rep\u00e0s a la hist\u00f2ria agr\u00edcola-ramadera de Campos. L\u2019any 1912 es va muntar a Campos la primera Central El\u00e8ctrica<\/strong> (al carrer Santany\u00ed, on fins fa poc s\u2019ubicava el Cinema Modern<\/strong> Es Modern<\/em>). Una fita fonamental que contextualitza el que va passar alhora amb tots els pous.<\/h3>\nD\u2019altra banda, el moli de ramell, destinat a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua i d\u2019una gran import\u00e0ncia a Campos, deu la seva invenci\u00f3 al Mestre Dami\u00e0 Rexach<\/em><\/strong>\u00a0(conegut com \u201cen Dami\u00e0 dels Molins\u201d), <\/em>que va n\u00e9ixer i viure en el Molinar de Palma. Encara que no es pot constatar la data exacta del primer mol\u00ed de ramell a Mallorca, tot apunta a que va ser el que es va instal\u00b7lar a on s\u2019ubicava l\u2019edifici GESA, davant el barri del Portixol<\/strong>, en una finca anomenada Sa Torreta<\/em>, aproximadament l\u2019any 1854.<\/h3>\n<\/div>![](\"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/vista-general-molino-Campos-1.jpg\" "\\"vista")
<\/span><\/div>R\u00e0pidament es varen aixecar altres molins i, segons consta en un escrit de l\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador<\/strong> al seu fam\u00f3s llibre Die Balearen<\/em>, l\u2019any 1872 ja hi havia 36 molins en el terme municipal de Palma. Anys m\u00e9s tard, al 1891, Pere de l\u2019Alc\u00e0ntara Penya ja compta fins a 200 molins de ramell. Nom\u00e9s sis anys despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3, la fama de l\u2019inventor i els seus molins va arribar a Campos<\/strong>, amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi<\/strong>, on varen sorgir.<\/h3>\nL\u2019any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre De re agr\u00edcola \u2013 L\u2019horta de Ciutat \u2013 Dami\u00e0 Rexach, <\/em>xerrant del ja fam\u00f3s Dami\u00e0 dels Molins<\/em>, de l\u2019acceptaci\u00f3 del seu invent a Mallorca i de la seva r\u00e0pida difusi\u00f3. A la p\u00e0gina 56 diu literalment: \u201cPer aquells dies va anar a Son Xorch<\/strong> de Campos<\/strong>, a on va instal\u00b7lar el fruit del seu ingeni, all\u00e0 per l\u2019any 1860\u201d. Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer mol\u00ed de ramell que es va instal\u00b7lar a Campos va ser constru\u00eft pel mateix inventor en aquella data.<\/h3>\nL\u2019\u00e8xit del mol\u00ed de Son Xorch<\/em> va animar a muntar-ne d\u2019altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebasti\u00e0 Roca i Mestre Dami\u00e0 Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador en el seu Die Balearen<\/em>, publicat l\u2019any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a\u00a0Campos<\/strong>. No obstant aix\u00f2, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Am\u00e8rica per la falta de treball i d\u2019est\u00edmul. En el mateix quadern de treball Mestre Dami\u00e0 Beca va tenir la idea d\u2019anotar el dia \u00a0i el mes en que persones soles o fam\u00edlies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al\u00a01905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situaci\u00f3 de Campos durant aquella \u00e8poca.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/ecomuseo-86-de-155.jpg\")
<\/span><\/div>Per presentar els molins de vent de Campos, hem de comen\u00e7ar diferenciant els molins per moldre gra i fabricar farina (molins de vent<\/strong>), dels destinats a extreure aigua d\u2019un pou (molins de ramell<\/strong>). En aquest sentit, hist\u00f2ricament a Campos va haver un total de 33 molins destinats a moldre gra, dels quals 31 eren de vent i dos de \u201csang\u201d, \u00e9s a dir, que es movien per tracci\u00f3 animal. Tot i les dificultats documentals per precisar l\u2019any de la seva construcci\u00f3 en la majoria dels casos, D. Joan Vidal aconsegueix establir en el seu estudi uns per\u00edodes que van, com a m\u00ednim, de l\u2019any 1644 (Es Mol\u00ed Negre)<\/em> a l\u2019any 1853 (Mol\u00ed de Son Xorch)<\/em>.<\/h3>\nEs pot pensar que, a finals del segle XIX i durant les primeres d\u00e8cades del segle XX, hi havia 33 molins molent gra. L\u2019\u00faltim que va deixar de treballar va ser el Mol\u00ed d\u2019En Majora <\/em>l\u2019any 1933. La causa determinant va ser la introducci\u00f3 del motor el\u00e8ctric, en el que tamb\u00e9 repararem al llarg d\u2019aquest rep\u00e0s a la hist\u00f2ria agr\u00edcola-ramadera de Campos. L\u2019any 1912 es va muntar a Campos la primera Central El\u00e8ctrica<\/strong> (al carrer Santany\u00ed, on fins fa poc s\u2019ubicava el Cinema Modern<\/strong> Es Modern<\/em>). Una fita fonamental que contextualitza el que va passar alhora amb tots els pous.<\/h3>\nD\u2019altra banda, el moli de ramell, destinat a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua i d\u2019una gran import\u00e0ncia a Campos, deu la seva invenci\u00f3 al Mestre Dami\u00e0 Rexach<\/em><\/strong>\u00a0(conegut com \u201cen Dami\u00e0 dels Molins\u201d), <\/em>que va n\u00e9ixer i viure en el Molinar de Palma. Encara que no es pot constatar la data exacta del primer mol\u00ed de ramell a Mallorca, tot apunta a que va ser el que es va instal\u00b7lar a on s\u2019ubicava l\u2019edifici GESA, davant el barri del Portixol<\/strong>, en una finca anomenada Sa Torreta<\/em>, aproximadament l\u2019any 1854.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div>R\u00e0pidament es varen aixecar altres molins i, segons consta en un escrit de l\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador<\/strong> al seu fam\u00f3s llibre Die Balearen<\/em>, l\u2019any 1872 ja hi havia 36 molins en el terme municipal de Palma. Anys m\u00e9s tard, al 1891, Pere de l\u2019Alc\u00e0ntara Penya ja compta fins a 200 molins de ramell. Nom\u00e9s sis anys despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3, la fama de l\u2019inventor i els seus molins va arribar a Campos<\/strong>, amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi<\/strong>, on varen sorgir.<\/h3>\nL\u2019any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre De re agr\u00edcola \u2013 L\u2019horta de Ciutat \u2013 Dami\u00e0 Rexach, <\/em>xerrant del ja fam\u00f3s Dami\u00e0 dels Molins<\/em>, de l\u2019acceptaci\u00f3 del seu invent a Mallorca i de la seva r\u00e0pida difusi\u00f3. A la p\u00e0gina 56 diu literalment: \u201cPer aquells dies va anar a Son Xorch<\/strong> de Campos<\/strong>, a on va instal\u00b7lar el fruit del seu ingeni, all\u00e0 per l\u2019any 1860\u201d. Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer mol\u00ed de ramell que es va instal\u00b7lar a Campos va ser constru\u00eft pel mateix inventor en aquella data.<\/h3>\nL\u2019\u00e8xit del mol\u00ed de Son Xorch<\/em> va animar a muntar-ne d\u2019altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebasti\u00e0 Roca i Mestre Dami\u00e0 Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador en el seu Die Balearen<\/em>, publicat l\u2019any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a\u00a0Campos<\/strong>. No obstant aix\u00f2, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Am\u00e8rica per la falta de treball i d\u2019est\u00edmul. En el mateix quadern de treball Mestre Dami\u00e0 Beca va tenir la idea d\u2019anotar el dia \u00a0i el mes en que persones soles o fam\u00edlies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al\u00a01905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situaci\u00f3 de Campos durant aquella \u00e8poca.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
D\u2019altra banda, el moli de ramell, destinat a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019aigua i d\u2019una gran import\u00e0ncia a Campos, deu la seva invenci\u00f3 al Mestre Dami\u00e0 Rexach<\/em><\/strong>\u00a0(conegut com \u201cen Dami\u00e0 dels Molins\u201d), <\/em>que va n\u00e9ixer i viure en el Molinar de Palma. Encara que no es pot constatar la data exacta del primer mol\u00ed de ramell a Mallorca, tot apunta a que va ser el que es va instal\u00b7lar a on s\u2019ubicava l\u2019edifici GESA, davant el barri del Portixol<\/strong>, en una finca anomenada Sa Torreta<\/em>, aproximadament l\u2019any 1854.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div>R\u00e0pidament es varen aixecar altres molins i, segons consta en un escrit de l\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador<\/strong> al seu fam\u00f3s llibre Die Balearen<\/em>, l\u2019any 1872 ja hi havia 36 molins en el terme municipal de Palma. Anys m\u00e9s tard, al 1891, Pere de l\u2019Alc\u00e0ntara Penya ja compta fins a 200 molins de ramell. Nom\u00e9s sis anys despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3, la fama de l\u2019inventor i els seus molins va arribar a Campos<\/strong>, amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi<\/strong>, on varen sorgir.<\/h3>\nL\u2019any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre De re agr\u00edcola \u2013 L\u2019horta de Ciutat \u2013 Dami\u00e0 Rexach, <\/em>xerrant del ja fam\u00f3s Dami\u00e0 dels Molins<\/em>, de l\u2019acceptaci\u00f3 del seu invent a Mallorca i de la seva r\u00e0pida difusi\u00f3. A la p\u00e0gina 56 diu literalment: \u201cPer aquells dies va anar a Son Xorch<\/strong> de Campos<\/strong>, a on va instal\u00b7lar el fruit del seu ingeni, all\u00e0 per l\u2019any 1860\u201d. Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer mol\u00ed de ramell que es va instal\u00b7lar a Campos va ser constru\u00eft pel mateix inventor en aquella data.<\/h3>\nL\u2019\u00e8xit del mol\u00ed de Son Xorch<\/em> va animar a muntar-ne d\u2019altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebasti\u00e0 Roca i Mestre Dami\u00e0 Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador en el seu Die Balearen<\/em>, publicat l\u2019any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a\u00a0Campos<\/strong>. No obstant aix\u00f2, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Am\u00e8rica per la falta de treball i d\u2019est\u00edmul. En el mateix quadern de treball Mestre Dami\u00e0 Beca va tenir la idea d\u2019anotar el dia \u00a0i el mes en que persones soles o fam\u00edlies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al\u00a01905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situaci\u00f3 de Campos durant aquella \u00e8poca.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/span><\/div>R\u00e0pidament es varen aixecar altres molins i, segons consta en un escrit de l\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador<\/strong> al seu fam\u00f3s llibre Die Balearen<\/em>, l\u2019any 1872 ja hi havia 36 molins en el terme municipal de Palma. Anys m\u00e9s tard, al 1891, Pere de l\u2019Alc\u00e0ntara Penya ja compta fins a 200 molins de ramell. Nom\u00e9s sis anys despr\u00e9s de la seva invenci\u00f3, la fama de l\u2019inventor i els seus molins va arribar a Campos<\/strong>, amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi<\/strong>, on varen sorgir.<\/h3>\nL\u2019any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre De re agr\u00edcola \u2013 L\u2019horta de Ciutat \u2013 Dami\u00e0 Rexach, <\/em>xerrant del ja fam\u00f3s Dami\u00e0 dels Molins<\/em>, de l\u2019acceptaci\u00f3 del seu invent a Mallorca i de la seva r\u00e0pida difusi\u00f3. A la p\u00e0gina 56 diu literalment: \u201cPer aquells dies va anar a Son Xorch<\/strong> de Campos<\/strong>, a on va instal\u00b7lar el fruit del seu ingeni, all\u00e0 per l\u2019any 1860\u201d. Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer mol\u00ed de ramell que es va instal\u00b7lar a Campos va ser constru\u00eft pel mateix inventor en aquella data.<\/h3>\nL\u2019\u00e8xit del mol\u00ed de Son Xorch<\/em> va animar a muntar-ne d\u2019altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebasti\u00e0 Roca i Mestre Dami\u00e0 Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador en el seu Die Balearen<\/em>, publicat l\u2019any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a\u00a0Campos<\/strong>. No obstant aix\u00f2, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Am\u00e8rica per la falta de treball i d\u2019est\u00edmul. En el mateix quadern de treball Mestre Dami\u00e0 Beca va tenir la idea d\u2019anotar el dia \u00a0i el mes en que persones soles o fam\u00edlies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al\u00a01905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situaci\u00f3 de Campos durant aquella \u00e8poca.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
L\u2019\u00e8xit del mol\u00ed de Son Xorch<\/em> va animar a muntar-ne d\u2019altres, en els que possiblement ja es van implicar fusters de Campos com Mestre Sebasti\u00e0 Roca i Mestre Dami\u00e0 Beca (pare de D. Joan Vidal Ollers). L\u2019arxiduc Llu\u00eds Salvador en el seu Die Balearen<\/em>, publicat l\u2019any 1872, ja relata el funcionament de quatre molins de ramell a\u00a0Campos<\/strong>. No obstant aix\u00f2, a principis del segle XX Campos era un poble pobre. La gent somniava amb emigrar a Am\u00e8rica per la falta de treball i d\u2019est\u00edmul. En el mateix quadern de treball Mestre Dami\u00e0 Beca va tenir la idea d\u2019anotar el dia \u00a0i el mes en que persones soles o fam\u00edlies senceres van sortir de Campos cap a Bons Aires al\u00a01905 i 1906. Una dada molt interessant per comprendre quina devia de ser la situaci\u00f3 de Campos durant aquella \u00e8poca.<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/pou-detall.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div>![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2013\/01\/Moli-blanc-negre-noms.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div>El seu fill, D. Joan Vidal, d\u00f3na en la seva publicaci\u00f3 els noms i fa el recompte: 101 persones de 40 fam\u00edlies distintes al\u00a01905 i 14 persones m\u00e9s al 1906. L\u2019any 1913 va ser terrible pels interessos agr\u00edcoles de Mallorca en general i de Campos en particular, ja que no va ploure pr\u00e0cticament res. Encara aix\u00ed, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 i la gent de Campos va comen\u00e7ar a cercar alternatives. Si no queia aigua del cel, es feia necessari treure-la del subs\u00f2l. Aix\u00ed, l\u2019any 1914, el mateix Mestre Dami\u00e0 Beca va instal\u00b7lar 14 nous molins. Fins a maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal\u00b7lar altres 75 m\u00e9s, incloent dos que va muntar a\u00a0l\u2019illa d\u2019Eivissa l\u2019any 1921.<\/h3>\nContinuant amb dades estad\u00edstiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover<\/strong> va establir a\u00a0les seves anotacions\u00a0que l\u2019any 1941 hi havia 557 molins de ramell funcionant a Campos. Despr\u00e9s de l\u2019electrificaci\u00f3 rural del municipi de Campos, l\u2019any 1966, entre motors i molins el nombre de pous totals d’on es\u00a0treia aigua pel regadiu passava de 1.500. \u00c9s a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre\u00a0de pous, per\u00f2 ning\u00fa pot precisar per quant es va multiplicar el de metres c\u00fabics d\u2019aigua treta, ja que els motors el\u00e8ctrics podien funcionar a totes hores, tots els dies.<\/h3>\nL\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
L\u2019electrificaci\u00f3 va ser un gran avan\u00e7 per aconseguir aigua amb\u00a0abund\u00e0ncia, encara que tamb\u00e9 va marcar el declivi dels molins al perdre tota la seva import\u00e0ncia econ\u00f2mica. Aquest fet va ser tamb\u00e9 el detonant de la salinitzaci\u00f3 de molts d\u2019aquests aq\u00fc\u00edfers, provocant danys irreparables, fins a la data, en una amplia majoria d\u2019ells.<\/h3>\n<\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![](\"http:\/\/ecomuseosonllado.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/ecomuseo-91-de-155.jpg\")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":628,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-634","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634"}],"collection":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=634"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2641,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/634\/revisions\/2641"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ecomuseosonllado.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=634"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}