Aprofito que m’han deixat la publicació realitzada per D. Joan Vidal Ollers (Campos. 1913 – 1989) a l’any 1987 sobre els molins de vent, per detallar en aquest Post algunes dades d’interès que s’inclouen en el llibre i que ens ajudaran a comprendre millor la importància que van tenir en el desenvolupament agrícola de Campos, en especial els «de Ramell «utilitzats per a l’extracció d’aigua.

molins de vent i de ramell a campos

Per presentar els molins de vent de Campos, hem de començar diferenciant els molins per moldre gra i fabricar farina (Molins de Vent) dels destinats a extreure aigua d’un pou (Molins de Ramell), encara que no entrarem a valorar característiques tècniques en aquest escrit.

En la història de Campos ha hagut 33 molins destinats a moldre gra, d’ells 31 eren de vent i 2 de «sang», és a dir, que es movien per tracció animal.

Tot i les dificultats documentals per precisar l’any de la seva construcció en la majoria dels casos, D. Joan Vidal aconsegueix establir en el seu estudi uns períodes que van, com a mínim, de l’any 1644 («Es Molí Negre») a l’any 1853 («Molí de Son Xorch»). Podem pensar que a finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX hi havia 33 molins molent gra. El darrer que va treballar per moldre farina va ser el «Molí d’en Majora» l’any 1933. La causa determinant va ser la introducció del motor elèctric. L’any 1912 es va muntar a Campos la primera Central Elèctrica (Carrer Santanyí, on fins fa poc hi havia el Cinema «És Modern»).

molins de vent i de ramell a campos 2

D’altra banda, el «Molí de Ramell», destinat a l’extracció d’aigua, en el qual ens centrarem en aquest escrit, deu la seua invenció a «Mestre Damià Rexach» («En Damià dels Molins») que va néixer i va viure al Molinar de Palma. Encara que no es pot constatar la data exacta del primer molí «de Ramell», sembla que va ser el que es va instal · lar on s’ubicava l’edifici GESA, davant del Portixol, en una finca anomenada «Sa Torreta», al voltant de l’any 1854.

Ràpidament es van aixecar altres molins i segons consta en un escrit de l’arxiduc Lluís Salvador (Vide: «Die Balearen»), l’any 1872 ja havia 36 molins al terme municipal de Palma. I Pere de l’Alcàntara Penya compte 200 molins «de Ramell» l’any 1891.

Només sis anys després de la seva invenció la fama de l’inventor i els seus molins va arribar a Campos, municipi amb terres de condicions similars a les del Pla de Sant Jordi. L’any 1956 D. Toni Mulet Gomila publicava el llibre «DE RE AGRÍCOLA – L’HORTA DE CIUTAT – DAMIÀ REXACH» i parlant de «Damià dels Molins», de l’acceptació del seu invent a Mallorca i de la seva ràpida difusió, a la pàgina 56 diu literalment: «Por aquellos días fue a Son Xorch de Campos, en donde instaló el fruto de su ingenio, allá por el año 1860». Per tant, D. Joan Vidal estableix que el primer molí de «Ramell» que es va instal · lar a Campos va ser construït pel mateix inventor.

moli vent campos

L’èxit del molí de «Son Xorch» va servir d’ànim per muntar-ne d’altres en els què possiblement es van implicar ja fusters de Campos com «Mestre Sebastià Roca» i «Mestre Damià Beca» (pare de Joan Vidal Ollers). L’arxiduc Lluís Salvador a la seva «Die Balearen» de l’any 1872 relata el funcionament de quatre molins «de Ramell» a Campos.

Tanmateix, a principis de segle XX Campos era un poble pobre. La gent somiava amb emigrar a Amèrica per la manca de treball i estímul. En el mateix quadern de treball «Mestre Damià Beca» va tenir l’ocurrència d’anotar el dia i mes, dels anys 1905 i 1906,  en què tant persones soles com famílies senceres van sortir de Campos cap a Buenos Aires, dada més que interessant per comprendre quina havia de ser la situació de Campos en aquella època. El seu fill, D. Joan Vidal en la seva publicació dóna els noms i fa el recompte: en total 101 persones de 40 famílies diferents l’any 1905 i 14 persones més l’any 1906.

L’any 1913 va ser fatal pels interessos agrícoles de Mallorca en general i de Campos en particular ja que no va ploure. Peró, marcà un punt d’inflexió i la gent de Campos va començar a espavilar. Si no venia aigua del cel calia treurer-la del subsòl. Així l’any 1914 el mateix «Mestre Damià Beca» va instal · lar 14 molins. Fins al maig de 1930, data de la seva mort, va fabricar i va instal · lar uns 75 molins, incloent els 2 que va muntar a Eivissa l’any 1921.

paisaje del campo tipico de Campos

Continuant amb dades estadístiques, el cronista de Campos Miquel Roig Adrover estableix en les seves notes que l’any 1941 hi havia 557 molins «de Ramell» funcionant a Campos. I després de l’electrificació del camp del municipi de Campos, l’any 1966, entre motors i molins, passaven de 1.500 el nombre de pous dels quals s’extreia aigua per a reg. És a dir, en pocs anys es va multiplicar per tres el nombre de pous, però ningú pot precisar per quant es va multiplicar el nombre de metres cúbics d’aigua extreta, ja que els motors elèctrics podien funcionar a totes hores cada dia.

L’electrificació va ser un gran avanç per aconseguir aigua en abundància. Peró, marcà no només el declivi dels molins, en perdre tota la seva importància econòmica, sinó que va ser també el detonant de la salinització de molts d’aquests aqüífers. Danys irreparables encara a dia d’avui en una àmplia majoria de pous del municipi de Campos.