Fent un ràpid repàs de la història recent i no tan recent de Campos, ens trobem amb un municipi que no ha seguit els mateixos patrons de desenvolupament que la majoria de localitats de Mallorca amb costa. Campos sempre ha estat un poble majoritàriament agrícola i ramader, on els camps de cultiu produïen en major quantitat gràcies a l’abundància d’aigua en el subsòl. Una circumstància que es va donar en major mesura amb comparació a altres municipis del Pla de Mallorca gràcies a la poca profunditat del aqüífers del municipi de Campos.

Ecomuseo Son Lladó

Les sínies i els molins de vent per l’extracció d’aigua van permetre desenvolupar una agricultura de regadiu amb explotacions ramaderes anexes que varen anar guanyant  importancia gràcies a l’augment de pastures per a les vaques o les ovelles rojes mallorquines productores de llet, símbols del municipi durant dècades. Aquesta riquesa agrària i ramadera va fer que els campaners, a diferència del fenomen puixant que van experimentar altres pobles amb costa des de la dècada dels 60, no tinguessin massa pressa per adaptar el seu municipi a les demandes turístiques. Aquesta és una de les raons per les quals la costa de Campos és una de les millors conservades de l’illa, encara que també ha estat fruit de diferents conflictes socials, enfrontant una part de la societat i sectors ecologistes que han defensat la seva conservació amb una altra part de la població, frustrada davant el menor desenvolupament econòmic i turístic.

Amb l’impuls del combustibles dièsel primer i de les solucions elèctriques després, l’extracció d’aigua es va arribar a multiplicar per tres i, fins i tot, per quatre. La sobreexplotació dels aqüífers va provocar una intrusió marina amb la conseqüent salinització dels mateixos. Amb aquestes circumstàncies, la falta de rentabilitat i els processos típics a qualsevol zona rural en les últimes dècades, lligats al progressiu despoblament, a l’èxode rural i a la conseqüent ruptura del teixit social i productiu, la situació a Campos va canviar dràsticament. La tendència des de llavors ha estat clara: a poc a poc ha anat desapareixent l’agricultura de regadiu, la més adient en quant a rentabilitat a la conca mediterrània. Sense ella, les possibilitats de creixement i de desenvolupament rural al municipi s’han delmat.