Si la permacultura treballa en el disseny d’espais i hàbitats humans sostenibles, juntament amb sistemes agroculturals que imiten les relacions i els patrons de la natura, els boscs comestibles probablement suposin tot un model de gestió en aquest sentit. Amb un disseny adequat, adaptat a les condicions de l’entorn a on estigui ubicat, un bosc comestible té la capacitat de reproduir un ecosistema agrícola que produeix menjar i que aporta riquesa mediambiental i ecològica.

L’objectiu a mitjà/llarg termini de la finca Son Lladó i d’aquest projecte d’Ecomuseu és la posada en marxa d’un model en aquesta línia, adaptat a les condicions d’aquest territori, en perfecte equilibri amb els recursos existents. Un bosc comestible integrat en un model de gestió basat en els principis de la permacultura comporta un manteniment mínim i una projecció a llarg termini, ja que els boscs tenen una vida llarga. Combinar arbres amb arbustos i plantes dóna com a resultat ecosistemes més resistents a l’erosió, les inundacions o les sequeres extremes i, mitjançant la permacultura, es poden millorar, fins i tot, els rendiments dels sistemes naturals, buscant connexions simbiòtiques que millorin les propietats de cada un dels elements i éssers vius.

Sabem que la productivitat d’un bosc comestible en un clima mediterrani passa per facilitar el seu regadiu durant la temporada estival, especialment durant l’arrencada del mateix, per la qual cosa i de forma paral·lela al projecte de plantació del bosc s’adequarà una línia de regadiu de l’aigua provinent de la depuradora biològica per a la seva reutilització en els arbres destinats a tallavents, de producció de biomassa i a fruiters de tronc llenyós i una altra línia de regadiu provinent de l’aigua de pluja emmagatzemada dins el safreig, pel regadiu de fruiters arbustius i hortalisses.

El bosc comestible de la finca Son Lladó estarà situat en la part posterior de l’edificació destinada a la sala d’exposicions de l’Ecomuseu i comptarà amb una primera línia de varietats que actuaran de tallavents pels puntuals dies hivernals de persistent vent provinent de la costa, especialment des del Parc Natural d’Es Trenc Salobrar. Aquestes varietats, principalment pi causarina i tues, donaran pas a altres varietats de fruiters secs, adaptats a les condicions climàtiques i edafològiques de Campos, com l’ametller o el garrofer. També una varietat de figueres i oliveres. A poc a poc, s’aniran baixant estrats per donar pas a albercoquers, pruneres i vinyes, juntament amb tàpereres, figueres de moro, magraners i altres varietats, la producció de les quals ja no es troba en els circuits comercials, com són el ginjoler, l’atzeroler, el codonyer o la nespra.

Una vegada establerts els primers estrats del bosc comestible es donarà pas als cítrics, especialment a les llimones, que aguanten molt bé el calor i que són molt resistents a les plagues. Les plantes aromàtiques i medicinals, juntament amb algunes hortalisses, quedaran aprop de les edificacions, resguardades i accessibles.

Per posar la guinda a un espai tan singular s’experimentarà amb l’hort en capes de tipus lasagna, sense conreu no-till gardening, recolzat amb tècniques com el Hugelkultur i d’altres com l’acolxat que ajuden a reduir el consum d’aigua i que facilitan el manteniment de la humitat per més temps al subsòl.

Un racó que pretén ser un petit verger a on, a més de produir diferents aliments, es desenvolupi una interessant figura de conservació i valorització de la biodiversitat local.