A partir de 1914 la instal·lació de molins de vent en els pous de Campos va fer possible l’obtenció d’un major cabal d’aigua i a major profunditat. Aquest fet va fomentar l’excavació de nous pous fins al punt de que, ja a l’any 1941, es podien comptabilitzar 557 molins de ramell a Campos, segons les notes del cronista oficial de Campos Miquel Roig Adrover. La conseqüent possibilitat d’explotar les finques en un sistema de regadiu va marcar l’inici d’un nou tipus d’explotació agrícola-ramadera a Campos, en la qual, a més de l’horta, es podia disposar d’un major nombre d’animals de granja.

Les vaques lleteres, que fins a la data havien tingut una presència testimonial  al municipi, van començar a aparèixer a petita escala i enfocades, sobretot, a l’elaboració de formatges. La fundació als anys 40 de Can Moll “de sa llet”  va marcar un abans i un després. Era una empresa familiar que recollia la llet directament dels horts (inicialment en carro) i que es dedicava a l’elaboració i a la venda de formatges i derivats làctics. Amb la seva presència, va començar a prendre força l’explotació de bestiar boví a Campos.

Durant aquella època un hort que comptés amb 4 o 5 vaques lleteres era totalment rendible. És suficient valorar que, amb un litre de llet, es podia pagar una hora de treball d’un picapedrer. Si ho comparam, avui en dia es necessitarien al voltant de 50 litres. No es d’estranyar idò que afloressin nombroses explotacions familiars en poc temps dedicades a la producció làctea. Fins llavors, aquelles mateixes finques s’havien dedicat a produir cereals de secà i arbres de fruits secs, dels que s’obtenien escassos rendiments econòmics. A partir dels anys 40, bastava excavar un pou per passar a tenir una explotació rendible.

Durant els anys successius, Mallorca va començar a obrir-se a un nou sector incipient: el turisme. Van començar a crear-se infraestructures, la societat es va modernitzar i, en definitiva, es va industrialitzar l’illa, que va sortir del seu aïllament. Un progrés que també va arribar a Campos a finals dels anys 50 i especialment en la dècada dels 60. En aquella època, els molins de ramell començaren a ser substituïts per motors dièsel, que van assegurar l’extracció d’un major cabal d’aigua.

A principis dels 60 es va comprar el primer tractor a Campos, una màquina que permetia cultivar un major nombre d’hectàrees. Durant aquella època també es va començar a configurar una flota de camions per transportar animals i recollir llet. Amb la instal·lació de les grans centrals lleteres es va assegurar el subministrament diari de llet a Palma. També carn vacuna de Campos es repartia per tota l’illa.

Les vaqueries existents no paraven d’augmentar el nombre de caps. A més, es treballava paral·lelament en la millora de la genètica, mitjançant la inseminació artificial amb bous de provada eficiència. A la vegada es van crear noves explotacions de bestiar boví lleter, en les que directament ja s’automatitzaven els sistemes de munyiment i tractament de la llet.

L’any 1978 va haver una fita important a Campos, ja que es va crear la Fira agrícola-ramadera de Maig amb el primer concurs Morfològic Nacional Selecta Reproductor Boví-Frisó. Aquesta va ser una clara aposta per potenciar la raça frisona en les ramaderies de Campos com a gran productora de llet, amb un certamen que encara perdura com a esdeveniment central de la Fira de Maig.

En aquell temps, en els terrenys amb ametllers, figueres, garrofers o albercoquers s’arrancaven arbres per facilitar les tasques de les noves màquines, i s’anaven convertint en sementers d’alfals, canyamel o blat de moro. Al mateix temps, sementers desnivellats, que abans resultava difícil o impossible la seva irrigació, es van tornar de sobte en productius gràcies a noves tècniques de regadiu per aspersió. Eren els anys daurats de l’economia de Campos, amb al voltant de 600 finques en explotació i una població estable de 7.000 habitants.

En qualsevol cas, es va entrar dins un cercle viciós del que ja no es va poder sortir. La rendibilitat es va cercar pe via de l’augment de la producció, sense preveure que els preus de venda del mercat no pujarien al mateix ritme que els costos. A més, abans del desastre que sofririen els petits productors agraris pràcticament a nivell mundial, ja s’havia produït un minvament en la qualitat dels cultius de certes finques de Campos, provocat per la creixent salinització de l’aigua dels seus pous. Amb tot això, es va començar a prendre consciència de que s’aveïnava un futur complicat. Un progrés que va resultar, de fet, efímer per al sector primari de Campos i pel qual es va pagar un alt cost mediambiental.

Així, en la dècada dels 90 es van començar a tancar les explotacions a mesura que perdien la seva rendibilitat. Primer finques petites en règim de lloguer o parceria seguides de totes les que les seves aigües anaven assolint límits de salinitat intolerables per a les plantes e improductius per l’explotació.

A dia d’avui, sobreviuen només les explotacions lleteres molt especialitzades, amb alts nivells de tecnologia, baix cost en mà d’obra, elevat nombre de caps i una important selecció genètica.

A grans trets, són manejades directament pels seus propietaris. A més, han sabut trobar tècniques i alternatives nutricionals per a la seva cabanya, més enllà dels sistemes de regadiu utilitzats antany. De totes formes, la seva excessiva dependència dels combustibles fòssils, el preu que reben pels seus productes i la quota de mercat que representen (la llet venuda per la suma de totes les ramaderies de Mallorca només representa el 15 % del total de la que es consumeix dins l’illa) els hi augura un futur incert, sempre condicionat per les ajudes europees a través de la PAC que pugui rebre el sector.