L’aigua s’havia convertit en un element imprescindible per les explotacions agrícoles-ramaderes de municipis com Campos, a on està ubicat l’Ecomuseu Etnogràfic del Patrimoni Rural de Campos. Com que la que provenia de la pluja no era suficient però es disposava d’aigua al subsòl es van construir pous per a la seva extracció, amb l’objectiu de poder augmentar la producció de les finques. Així, amb menys extensió es produïa més, per la qual cosa es creaven nous horts per tot el municipi.

El punt d’inflexió per tota aquesta realitat va arribar, sens dubte, amb la mecanització dels pous d’extracció d’aigua amb l’introducció del motor de gasoil per fer funcionar les bombes. A nivell tècnic, aquesta nova solució va permetre excavar pous més profunds, superant la mitjana dels 20 metres de profunditat d’abans. Més enllà d’aquesta dada, la vertadera innovació és que no es depenia del vent, així que funcionaven a temps complet, fins i tot durant la nit. Això ens dóna una idea de la mentalitat de l’època, en la que es pensava i s’operava com si l’aigua d’aquests aqüífers fos un recurs inesgotable. L’explotació, a partir d’aquell moment, es va multiplicar exponencialment.

Com tot ingeni mecànic, la seva instal·lació i el seu manteniment va requerir de mà d’obra especialitzada. Varen sorgir llavors els ferrers mecànics, que eren els encarregats de la seva instal·lació i muntatge. Aquesta devia ser molt precisa per evitar al màxim les ruptures que provocava la fricció. Quant més es perfeccionaven aquests engranatges, major era la profunditat a la que es podia extreure l’aigua.

Amb l’impuls del combustible dièsel primer i de les solucions elèctriques després, l’extracció d’aigua es va arribar a multiplicar per tres i fins i tot per quatre. La sobreexplotació dels aqüífers va desembocar en una intrusió marina, amb la conseqüent salinització dels mateixos. Amb aquestes circumstàncies, la falta de rendibilitat d’aquestes explotacions i la resta de processos típics en qualsevol zona rural durant les últimes dècades, lligats al progressiu despoblament, a l’èxode rural i a la conseqüent ruptura del teixit social i productiu, la situació de Campos va canviar de manera dràstica.