Un recorregut per la història de Campos
A l’hora de muntar una horta, el primer pas sempre consisteix en la ubicació del terreny i en la preparació del sòl. L’espai destinat als cultius, la rotació dels mateixos, l’abonament i llaurada prèvia i d’altres labors de planificació són fonamentals per l’èxit del mateix. En el nostre cas, abonam amb el fems que aconseguim dels nostres animals
Per un municipi com Campos, a on està ubicat l’Ecomuseu Etnogràfic del Patrimoni Rural de Campos, amb una pluviometria anual de només 300 mm., la disponibilitat d’aigua dolça en el seu subsòl va ser d’una gran importància per la riquesa agrícola i ramadera que es va generar durant el passat. Encara que aquesta es va basar en una
Tot i el desplegament d’ingeni que representa un molí de vent per a l’extracció d’aigua, l’explicació teòrica resulta molt senzilla. El molí consta d’uneix fixat a les aspes, el qual gira gràcies a la força del vent. Mitjançant un engranatge, el moviment de rotació es converteix en un altre detranslació, que provoca el moviment de
L’aigua s’havia convertit en un element imprescindible per les explotacions agrícoles-ramaderes del municipi de Campos. Com que la que provenia de la pluja no era suficient però es disposava d’aigua al subsòl es van construir pous per a la seva extracció, amb l’objectiu de poder augmentar la producció de les finques.
Si hi ha dues tradicions que han romàs arraigades en l’imaginari col·lectiu d’un poble com Campos, han estat l’elaboració del vi i la matança del porc. Ambdós casos servien de pretext perquè les famílies i els veïns s’ajuntessin, sent summament importants per a l’economia familiar, ja que aquestes eren autosuficients
A Mallorca en general i a Campos en particular existeix una estreta relació entre el cicle agrícola anual i les festes populars. Al mateix temps és molt difícil desvincular-lo de les festes religioses. Així, es pot dir que la temporada agrícola en el calendari s’iniciava el 29 de setembre, dia dels Sants Arcàngels Miquel, Rafael i Gabriel.
L’any 1941 es podien comptabilitzar 557 molins de ramell a Campos. La possibilitat d’explotar les finques amb un sistema de regadiu va marcar l’inici d’un nou tipus d’explotació agrícola-ramadera a Campos, en la qual, a més de l’horta, es podia disposar d’un major nombre d’animals de granja, sent protagonistes les vaques lleteres.
El pagès o foraviler, que es com es denomina a Campos a la persona que treballa la terra i que viu normalment en l’explotació, fora de la vila, és l’antic ofici relacionat per excel·lència. En aquest sentit, els mètodes de treball de la terra i criança d’animals res tenen a veure, en l’actualitat, amb com es feia abans.
Si fem un ràpid repàs de la història recent i no tan recent de Campos, ens trobam amb un municipi que no ha seguit els mateixos patrons de desenvolupament que la majoria de localitats de Mallorca amb costa. Campos sempre ha estat un poble majoritàriament agrícola i ramader, a on els camps de cultiu produïen gràcies a l’abundància d’aigua
Campos ha viscut una considerable evolució durant les últimes dècades, fruit del ja mencionat abandó d’activitats productives vinculades al sector primari i de l’adaptació tardana però igual d’incipient del municipi i dels seus recursos a les demandes del turisme. Totes les empreses que es poden relacionar amb el sector de la construcció
L’activitat agrícola-ramadera és una àrea productiva més a la finca Son Lladó. L’objectiu és donar visibilitat a una sèrie de recursos i mètodes tradicionals de gestió, mitjançant l’activitat turística que també es desenvolupa en la finca. Aquests recursos es posen en valor de forma natural, el que permet que el visitant s’integri amb ells i
Si la permacultura treballa en el disseny d’espais i hàbitats humans sostenibles, els boscs comestibles probablement suposin tot un model de gestió en aquest sentit. Un bosc comestible té la capacitat de reproduir un ecosistema agrícola que produeix menjar i que aporta riquesa mediambiental i ecològica.